Olor de nEt

Sempre que entres a una habitació nova t’envaeix aquella estranya i agradable olor de net... es respira un aire pur, absent de contaminacions, descarregat d’experiències viscudes dins aquelles quatre parets. Per més que observis cada raconet no ets capaç de trobar records, tot és buit, tot resta a l’espera de ser tocat, olorat i sobretot, personalitzat.
Quan entres per primera vegada dins una habitació que ha de ser teva, et deixes endur per somnis futurs que no saps si arribaran i t’asseus al vell mig, observant amb ulls curiosos aquelles parets blanques, imaginant amb què les podràs omplir... ideant, creant, modificant, veient com va creixent la il·lusió dins d’aquell espai.
La primera nit tot és estrany, t’estires i et deixes acaronar per aquella olor. Després, de mica en mica, el dia a dia va tacant la puresa d’aquelles parets, la vida entra i tu dibuixes escenes pintades de colors diversos. Tot es va omplint d’objectes segurament innecessaris però que vas acumulant, l’aire perd aquella netedat i els records van prenent forma, aromatitzant l’habitació de la teva essència.
Tot té el seu procés i cada moment és especial i únic, però ara que he obert aquest nou blog... respiro olor de net i m’agrada poder gaudir d’aquests inicis. Entrar en una habitació on has viscut durant molt de temps i pretendre reorganitzar aquell espai perquè sigui fidel a la teva nova situació és molt difícil (per més que els d’Ikea et posin estupendes i barates solucions al teu abast... jeje), no deixar-te arrossegar pels records del que eres, del que vivies, del que senties... no veure’t condicionada a seguir, en certa manera, des del punt en què vas decidir marxar... és massa complicat. Per aquest motiu crec que el millor és començar una nova història en una nova habitació lliure i neta i deixar que les coses segueixin el seu curs.