A vegades s’entreobre la porta de la nostàlgia i aquell aroma ple de records t’embolcalla el cor, sacsejant la calma de la rutina que has creat per sobreviure.
A vegades escoltes els sospirs que el temps ha deixat enrere, tancats en l’oblit.
A vegades, sense motiu aparent, els sentiments tornen, les emocions bateguen i els teus ulls s’ho miren com a observadors llunyans.
La tristesa s’aferra al cantell de la porta, lluitant per fer-se un lloc, desitjant ser escoltada i consolada per la veu de l’experiència. Una càlida claror et transporta en un món de somnis viscuts. Una estranya barreja de sentiments desfila sense ordre però amb respecte. Llàgrimes que adornen un somriure tímid.
A vegades escoltes els sospirs que el temps ha deixat enrere, tancats en l’oblit.
A vegades, sense motiu aparent, els sentiments tornen, les emocions bateguen i els teus ulls s’ho miren com a observadors llunyans.
La tristesa s’aferra al cantell de la porta, lluitant per fer-se un lloc, desitjant ser escoltada i consolada per la veu de l’experiència. Una càlida claror et transporta en un món de somnis viscuts. Una estranya barreja de sentiments desfila sense ordre però amb respecte. Llàgrimes que adornen un somriure tímid.
A vegades obriries aquesta porta i et deixaries amarar pels braços tous de la nostàlgia... però saps que aquesta és una abraçada sense consol i prefereixes acariciar aquests sentiments amb tendresa durant un instant i tancar la porta amb suavitat.
6 comentaris:
I què n'és de fàcil deixar-nos sacsejar per l'autocompassió... deixar que la tristor es fiqui dins fins al moll de l'ós....
Però cal lluitar. No podem acomodar-nos en res a la vida, i molt menys en això!! Cal lluitar!!! I si sols no podem... cal deixar a d'altres que agafin les armes i lluitin per nosaltres!!!! ;)
[per cert, m'encanta la foto de capçalera, Iruna.... és preciosa!]
Ostres Alepsi!!! la primera persona en comentar-me, com m'has trobat?!?! quina il·lusió!
Estic totalment dacord amb el que dius i veig que t'ha arribat la intenció de les meves paraules.
Gràcies per dir la teva i donar una mica de vida a aquest espai de moment tan solitari.
Lo de la foto no té massa mèrit... (entre tu i jo, l'he tret d'internet eh!? jejeje)
una abraçada molt gran guapa!
iruNa!!!! T_T ai, quina il·lusió!! Que no sabia pas que havies obert un altre bloc!
Seguirem bategant amb tu, siguis on siguis!! Cent cinquanta-set abraçades... una per cada dia des que batecs del tEmps va entrar en coma ^^ (els he comptat!)
Si no tinguéssim nostàlgia no hi hauria records, si tens records, has tingut una vida!
Un dia vaig llegir una frase sobre la nostàlgia i la tristesa però no me'n recordo. Era algo com que la nostalgia era la tristesa quan ens agrada o una cosa així...o l'alegria de la tristesa...de vegades també està bé sentir el sentiment que tenim. No passa res per estar trist, no? És un sentiment i prou.
Publica un comentari a l'entrada